el factor humà

crec que era ben petita la primera vegada que vaig ser conscient que hi havia blancs i negres. a part de la meva devoció pel rei negre, era evident que jo era blanca i la dani, negra. la dani tenia la meva edat i era filla de catalana i guineà en un moment en el que el més exòtic que havíem vist eren les fotos de benetton i, de negres, només en vèiem pel maresme, a biafra i al show de bill cosby.
en aquell moment no m'hauria imaginat, però, que això de ser blanca o negra podia voler dir anar a una escola o a una altra, banyar-te o no en una platja o pujar o no en un bus. tampoc no m'imaginava, santa innocència, que el fet de ser dona et podia permetre o no fer determinades coses...
però un bon dia, per la tele, va sortir un home negre com el rei negre i vellet vellet que sortia de la presó. i tothom estava molt content perquè per fi semblava que, a sud-àfrica, s'acabava l'apartheid. a-part-je-id, deien: els blancs dominaven els negres, com a lo que el viento se llevó, però en els nostres temps.
van ser els anys i la història d'àfrica al segle vint els que em van permetre entendre com s'havia construït, legitimat, i perdurat la cosa. i ha estat el factor humà, de john carlin, el que m'ha permès entendre com es va desmantellar un sistema polític, jurídic i mental que excloïa el noranta per cent de la població d'un país sense més tensions que les lògiques quan hi ha un canvi de govern.
una lectura molt recomanable si t'interessa la política, la història, àfrica, les grans figures del segle vint, o el rugby.