jo sóc fan dels meus amics, perquè saben fer unes coses al·lucinants: escriuen, organitzen festivals, fan documentals, visites guiades, costuretes, crítica literària, blogs divertidíssims o treball de camp. però hi ha un amic de qui sóc fans, així, en plural: el meu amic x.
l’x. és un bon actor. un bon actor a qui jo em crec quan treballa, perquè actua des de la veritat. que ha tingut un paper estel·lar a hospital central en què es moria als cinc minuts. que ha actuat al lliure. que té presència i es menja la càmara.
l’x. fa anys que viu a madrid i que, lluny de quedar-se quiet esperant el paper protagonista a la sèrie d’èxit o la trucada del director amic, es mou, busca i s’empesca coses per continuar explicant històries.
la darrera que teniu a l’abast és invisibles, una sèrie rodada íntegrament a istanbul, que podeu veure per internet. els capítols es pengen cada setmana, cada dimecres, al vespre, i jo ja n’estic enganxada, com ho he estat de dallas, aló aló, a dalt i a baix, ràdio cincinnatti, doctor en alaska, nissaga, friends, mujeres desesperdas, lost...
ja tinc ganes de saber què li passa al daniel, on està el seu germà i en quin merder està ficat. ja m’ha enganxat la història, me n’he oblidat que hi surt el meu amic x. ja sóc fans, així, en plural. i vosaltres, segur, també en sereu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada