ets qui ets perquè algú, en un moment determinat, va decidir que volia tenir cura de tu. perquè algú, un instant després de néixer, per instint, per amor, per tradició o per obligació, et va alimentar, escalfar, i vigilar.
ets qui ets perquè algú, un dia, va estimar tant algú altre i van decidir deixar de posar barreres i que tot fluís. potser de manera conscient, potser després d'una mica de cava, potser després d'un tractament de fertilitat.
ets qui ets perquè algú et va ensenyar a caminar, a parlar, a llegir. perquè algú va vigilar que no et pugés la febre, et va treure els polls o va estar en vetlla tota la nit perquè no paraves de vomitar.
passar de ser qui ets i adonar-te que estàs viva perquè algú et va cuidar és un món.
però el gran salt és passar de ser la persona alimentada, escalfada, vigilada o desitjada a ser tu qui treus el pit allà on vas i sempre dorms amb un ull mig obert.
el gran salt és passar de tenir les parets plenes de quadres fets per amics a manualitats del dia del pare, de la mare, o de dracs de sant jordi que ha pintat un cigronet amb pintura de dits.
el gran salt és fer veure que t'aixeques a fer un pipí a mitja nit quan, realment, vas a una habitació amb lliteres i nines de les tres bessones, i mires com dorm aquell cigronet que aviat farà tres anys.
el gran salt és passar de ser el centre del món a ser la perifèria i, malgrat estar pendent del mòbil per si truca la cangur, continuar disfrutant d'un sopar amb els amics, somiar amb una nit fent el dròpol o morir-te de ganes d'anar a un concert amb el teu home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada