fer el ridícul



fa setmanes que visc sorpresa permanentment.

es veu que a espanya, estat del qual en sóc súbdita, hi ha haver eleccions el passat 20N. es veu que el govern anterior, socialista, ho havia fet molt però que molt malament. tant, que el seu president no era candidat i el seu partit presentava un nou (sic) candidat.

es veu que el principal partit de l'oposició, amb opcions molt clares de governar, tenia la solució a tots els mals que el govern socialista havia provocat: la crisi econòmica (pel malbaratament de recursos públics en avortaments, recordeu?), l'atur (per oposar-se tímidament als sectors de l'economia més importants: construcció i turisme, recordeu?), el terrorisme d'eta (pel seu pacte amb carod-rovira, recordeu?), la desmembració d'espanya (per l'estatut de catalunya, recordeu?) i la mort de manolete.

es veu que, si guanyaven ells, els bons, i perdien els altres, els dolents, els que havien arribat al poder amb la mentida de l'11M, espanya, ehpañia, se salvaria. que tot començaria a rutllar. que europa no ens intervindria perquè no hi hauria motius. que l'atur desapareixeria. que posarien ordre a les inoperants comunitats autònomes. que la prima de risc seria mínima. que la borsa pujaria.

ah! i que ho farien sense apujar l'iva, ni l'irpf, sense amnistiar els defraudadors fiscals, sense fer una reforma laboral. sense mobilitzacions. perquè ells, els bons, els que saben de què va l'economia i l'estat, els que no són nacionalistes, sinó que són patriotes, salvarien ehpañia.

i ja ho veieu, fent el ridícul a la llotja d'un camp de futbol mentre han hagut de venir a salvar-te el cul.

ara, el que al·lucino és que hi hagués gent que s'ho cregués, això. ep! i sense creure'm que els altres, els dolents, els que es veu que van portar ehpañia al precipici, siguin millors... són diferents cares de la gestió ineficaç i ineficient, del jacobinisme i del clientelisme, entre d'altres.

en vicent partal ho va clavar a la seva editorial del passat dia quinze, i és que en aquest país petit els coneixem molt bé. els patim. en som la darrera colònia.