tinc la sensació que això ho he fet jo

xavi fontana, 35 anys. nascut a tarragona, format a barcelona, casat a madrid. actor, productor i amic. quedem per fer un vermut aprofitant que ha vingut a passar uns dies amb la família i parlem de la presentació de la segona temporada d'Invisibles, de com se'ls va acudir la idea de fer una webserie i dels seus projectes nous.

esperar al sofà o proposar un projecte

què fa que t'inventis una webserie? el xavi fa set anys que viu a madrid. hi va anar a buscar-se la vida perquè, després d'estudiar a l'institut del teatre i de fer algun paper en diverses obres, a barcelona no trobava feina com a actor. m'explica que amb el gustavo, el seu soci, van decidir deixar d'esperar que els oferissin el projecte de la seva vida i posar-se a preparar un producte que els obrís les portes da la indústria cinematogràfica. així va néixer Invisibles.

cinc dies, tres mil euros

la primera temporada d'Invisibles la van rodar a Istanbul en cinc dies de no dormir, amb una càmara i un micro, la feina d'una companyia de teatre turca i tres mil euros guanyats en mil treballs precaris. la segona temporada la van rodar a buenos aires amb més temps -vint dies-, més contactes, més comunicació i més pre-producció. ara ja pensen en la tercera (i última?) temporada.

un personatge que rebota i microdolents al voltant del dolent de veritat

Invisibles va d'un home que es pensa que és una cosa i, finalment, es descobreix sent-ne una altra. va del pas del blanc sense concessions als grisos amb mil matisos. el daniel vargas sembla una bola del joc del milió, deixant-se portar pels esdeveniments. el seu germà és un dolent amb majúscules envoltat de microdolents que fan i desfan el que volen amb el daniel.

actor per fer un personatge, productor per fer una sèrie

com passa un actor a fer de productor? en tota la conversa hi ha l'orgull d'algú que ha descobert que, a més de ser capaç de ser un personatge, és capaç de fer una sèrie. m'admira el xavi perquè és una de les persones que ha estat capaç de prendre decisions i d'arriscar-se, de repensar-se i de reconvertir-se. perquè, a més, li està sortint bé i n'està orgullós. acabem l'entrevista amb el convenciment que haver-ho intentat és infinitament millor que haver-se quedat a casa, al sofà.

(òbviament, aquesta entrevista c'est à la bibiana ballbé)