una cambra pròpia

quan virginia woolf parlava d'una cambra pròpia es referia a l'espai simbòlic i la independència necessàries perquè algú pugui dedicar-se a allò que vol.
quan una passa de dues cases a una i augmenta la família, ha de reorganitzar els espais: fer lloc a l'altre i ressituar-se. fer lloc a les noves incorporacions i ressituar-se. reorganitzar temps, espais i rutines perquè, sí, viure en parella és fantàstic i tenir canalla és millor. però, sí, la vida canvia. no radicalment, és clar. i canvia en allò en el que et deixes canviar, és clar. però canvia, això us ho puc assegurar.

per això ens han calgut uns quants mesos per preparar una cambra, a casa, que és pròpia i és de dos, però que a una servidora li permetrà recuperar la sra. woolf, abraçar-la i dedicar-se a allò que vulgui, i pugui.

recuperats racons, gràcies per la paciència.

un marketing que triomfa

en la meva qualitat de regidora de cultura, rebo sovint propostes d'empreses que ens ofereixen els seus serveis. oferta que sovint va acompanyada d'un pressupost, és clar. obvio explicar que, en la nostra situació pressupostària, poques vegades encarreguem serveis nous i que, quan ho fem, no provenen d'empreses de cosins o familiars, i que complim amb els requisists administratius de l'oferta i la contractació pública.

el que m'ha portat esperitada a escriure un post és aquest correu, que vaig rebre fa uns dies:

HOLA BUENOS DIAS XXX,SOY XXX DE XXX, SOY LA DIRECTORA DE ESTA EMPRESA , ME HA COMENTADO XXX QUE TE HA MANDADO UNOS IMEILS Y QUE NO ENTIENDE LO QUE QUIERES DECIR CON QUE TE MANDEMOS UN DOSIER.AHORA ACABO DE HABLAR CON XXX PARA QUE ME PASARA CONTIGO Y ME HA DICHO QUE A LO MEJOR TE REFERIAS A UN CATALOGO DE PELICULAS, SI ES ASI , TENEMOS PELICULAS DE TODAS MANERAS , DE AUTOR ,ESTRENOS ACTUALES CINE INFANTIL , LO QUE QUERAIS , POR ESO NOSOTROS LO QUE QUEREMOS ES TENER UNA REUNION CONTIGO Y ASI SOLUCIONAR CUALQUIER PREGUNTA ,TANTO POR UN LADO COMO POR EL OTRO, ASI LO HACEMOS CON LOS AYUNTAMIENTOS DE OTROS PUEBLOS .ESPERAMOS QUE NOS LLAMES PRONTO Y PODER HACER CINE CON VOSOTROS TAMBIEN .GRACIAS Y UN SALUDO

com pot ser que una empresa que no entèn què vol dir dossier o projecte -per no comentar la seva peculiar relació amb l'ortografia- vulgui vendre un producte o oferir un servei?

pandora al congo

feia mesos que tenia pandora al congo al prestatge dels llibres pendents, preparada per ser assaltada quan els astres es conjuguessin a favor meu. i, finalment, fa tres setmanes, el dia va arribar.

la història que va començar amb tres enterraments i un cor trencat va aconseguir soprendre'm a cada gir de la història, desitjar allargar la lectura i no poder-la deixar alhora.

sánchez piñol aconsegueix una història ben escrita, ben trabada, ben construïda. un joc de nines russes, una caixa dins d'una caixa, dins d'una caixa, dins d'una caixa... una història amb personatges que passen per tots els matisos dels grisos. una història que et guia per una xarxa de carrers i carrerons absolutament imprevisibles. una història gran. enorme.

una lectura obligatòria comme il faut.

de mida natural

fa mesos que tinc els racons força deixats de la mà de google i reaparec de manera força estranya, però és que no puc deixar de passar aquesta recomanació: l'exposició "frutos", de l'escultora susanne assum, a la nau ivanow.

d'acord, conec a la susanne. i, sí, es fa al meu barri. sí, el meu pare hi col·labora.

no, no cobro cap comissió. no, no us ho podeu perdre.

la susanne recrea la natura amb lent d'augment. aneu-hi, i ho entendre. i, sobretot, ho disfrutareu. no teniu excusa. metro sagrera sortida hondures.