(...)
-la mama té una doble vida.
-...
-que sí, que sí, que ens enganya. que jo ja fa temps que m'ho pensava, que ens amagava alguna cosa. que no podia ser.
-...
-tu creus que el papa ho sap?
-...
-pobre papa... ell que estava tan amoïnat per si la mama s'avorria...
-...
-però que no has vist la foto que t'he passat per whatsapp??
-...
-sí, un muntatge! com vols que faci un muntatge si gairebé no sé ni com va la càmara del mòbil! i el nom què, l'escric amb dacs? si tinc el llibre a casa! si el vaig comprar perquè no m'ho creia. i mira que era l'últim que quedava. imagina't, la llibreria a tope per sant jordi i de cop i volta, el veig i clar, miro el nom de l'autora i vaig fli-par. es veu que és com una marta rojals de la literatura infantil. mai no dóna entrevistes, ni firma llibres, ni se'n tenen fotos.. què fort.
-...
-jo tampoc no m'ho puc creure. ella, que sempre ens ha dit que no sabia dibuixar ni tenia imaginació per res, que des que es va jubilar estava molt avorrida i li sobrava temps, ara resulta que es dedica a fer llibres... infantils!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada