dimecres, 1 d’octubre del 2014

dejà vu, dejà connu..

aquests dies tinc una estranya sensació de dejà vu.

fa dies -setmanes, mesos, potser- que torno a sentir una indignació profunda per la falta de reconeixement a la voluntat d'un poble, pel tractament despòtic i condescendent del poder establert, per la presa de consciència per part de la ciutadania que el poder real és a les mans de totes i cadascuna de les persones que viuen en un territori.

fa dies -setmanes, mesos, potser- que torno a utilitzar el mòbil com una arma de construcció massiva, que vaig a manifestacions en les que no hi cap un ou amb amics i família, que sento gent que parla de política als bars, no per queixar-se’n, sinó per reivindicar-se’n actors clau.

i és que sembla que tornem a ser als tres dies que van anar dels atemptats de l’11M a les eleccions del 14M de 2004. els dies en què un govern del pp amb majoria absoluta va pensar que això el legitimava a prendre decisions contra la majoria de l’opinió ciutadana, a utilitzar els instruments de l’estat en el seu benefici i a tractar la ciutadania com a menors d’edat distorsionant greument la realitat fent-ne una interpretació esbiaixada.

amb una única diferència: el galdós paper del psoe i d’alguns intel·lectuals d’esquerres espanyols, que fan el ridícul més espantós o bé recolzant el govern o bé evitant posicionar-se clarament al costat de la democràcia.

i no puc deixar de tenir la sensació que, pel pp, catalunya està perduda. tan perduda, que tenen molt clar que, aviat, serà un estat independent. i que juguen a tensar el discurs, per tenir rèdits electorals en l’escenari posterior, apareixent com els que van fer front fins el darrer minut a l’amenaça catalana. sabent que el psoe ha governat a la moncloa gràcies als diputats que li atorgava catalunya i que sense ells no tindrà una majoria clara ni a curt ni a mig termini –i molt menys ara, que podemos l’està avançant per l’esquerra.

perquè, si no, no m’explico que repeteixin els mateixos errors que fa 10 anys. perquè no em puc creure que existeixi aquest marc mental, tanta prepotència i un ús de les institucions en benefici propi tan descarat.