quan vaig descobrir macondo

crónica de una muerte anunciada

crec que va ser una lectura obligatòria de cou que no vam tenir temps de fer durant el curs. llavors, a l'estiu, just abans de començar la facultat, un títol així a l'estanteria demanava "llegeix-me, llegeix-me..." i recordo que me la vaig polir tota en una tarda.

cien años de soledad

després va venir la carrera i les novel·les relacionades amb allò que estudiava com a excusa per no deixar la literatura entre tants articles i monografies: si història contemporània dels balcans, un pont sobre el drina. si d'alemanya, els buddenbruck o el timbal de llauna. si de l'àfrica sud-sahariama, l'infant negre. si d'amèrica llatina, cien años de soledad, és clar. i el plaer de la relectura. i la sorpresa de trobar els llibres que les aguanten.

el amor en los tiempos del cólera

edició de 1985, de l'editorial suramericana, comprat en una libreria de vell de buenos aires per 10 pesos, el 2002. començat en un bus que feia el trajecte buenos aires-mendoza. acabat, per primer cop, a l'aeroport de frankfurt. 

quan vaig descobrir macondo

una amiga colombiana que explicava històries fascinants de la infància, sempre acabades amb un mhijita, recuerde que yo vengo de macondo. un viatge a colòmbia l'estiu de 2006 que ens va dur de cartagena a el cabo de la vela. el portal de los dulces, el convento de santa clara, riohacha. la constatació que el paisatge i les arrels són tan importants com les paraules i l'experiència per algú que escriu. que podem (re)conèixer un lloc sense haver-hi estat mai abans.

la importància de la literatura cada dia de la meva vida. i, sobretot, avui.

bona diada, catalanets!