doncs sí, ha arribat l'hora. el meu cigronet gran, a punt de fer cinc anys, vol anar de colònies. i, com que no ha passat cap nit separada de son pare i de sa mare, vam decidir fer un assaig general de la cosa.
gràcies a l'n. i la seva família -r., v., m. i gertudis, la tortuga-, que van acollir l'm. un divendres a la nit, aquell bebé que treia el cap per sant joan del dos-mil nou, el meu cigronet gran va fer la seva motxilla amb ganes i crits d'alegria i es va deixar acompanyar fins a casa de la seva amiga.
i, mentre nosaltres a casa l'enyoràvem i li posàvem un plat a taula a l'hora de sopar, ella pasava amb nota el primer pas cap a l'autonomia, menjava pizza, mirava el rey león per primera vegada i s'adormia al costat de l'n. mentre parlaven de les seves coses.
així és que, un cop superada la primera nit fora de casa, estem a punt de les primeres colònies. déudelcelquinpatir. ara entenc tant la meva mare...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada