així es titulava l'article que en vicenç partal a vilaweb va escriure fa un parell de dies arran de la insòlita editorial que el president d'air berlin ha publicat en el darrer número de la seva revista.en partal explica algunes dades que ajuden a saber el per què de tot plegat i a entendre per què una empresa privada decideix, en contra de qualsevol estratègia comunicativa, perdre clientela.
recordem-ho: l'editorial explicava com el castellà -una llengua parlada per 350 milions de persones- està en perill a les balears (i a catalunya, és clar), on es tractada com un idioma estranger al carrer i a l'escola per una llengua, l'alemany, ai, el català, i es corre el risc que retornem als microestats medievals.
i és que, a més de la pixada fora de test que representa aquesta editorial, el seu responsable a espanya i portugal (sic), álvaro midelmann, després de reunir-se amb el president del govern balear, no s'ha disculpat públicament.
diguem-ho clar, i recordem-ho, perquè de vegades ens n'oblidem fins i tots algunes de les persones que parlem en català, i ens imposem un autoodi del tipus ai, què retrògrad nacionalista i poc cosmopolita que és defensar la llengua:
el català és la llengua pròpia de catalunya (perquè ho és i perquè ho reconeix l'article 6 de l'estatut de 2006) i el castellà és llengua cooficial (perquè és la llengua de l'estat).
no hi ha ningú que visqui a catalunya, i menys a les balears o al país valencià i no parli o entengui el castellà. a l'inrevés, sí.
la llei de pólítica lingüística garanteix a totes les persones l'ús de la llengua catalana a qualsevol àmbit: a les administracions, en primer lloc, i a la vida pública -mitjans de comunicació, empreses i comerços, és clar.
tenim un sistema educatiu no segregat ni segregador, que escolaritza en català i garanteix l'ensenyament del castellà a tot l'alumnat
i és que, si el català no el parlem nosaltres, qui ho farà?
mentrestant, la plataforma per la llengua, ha iniciat una campanya per protestar formalment al president de la companyia, jo ja m'hi he adherit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada