una cambra pròpia

quan virginia woolf parlava d'una cambra pròpia es referia a l'espai simbòlic i la independència necessàries perquè algú pugui dedicar-se a allò que vol.
quan una passa de dues cases a una i augmenta la família, ha de reorganitzar els espais: fer lloc a l'altre i ressituar-se. fer lloc a les noves incorporacions i ressituar-se. reorganitzar temps, espais i rutines perquè, sí, viure en parella és fantàstic i tenir canalla és millor. però, sí, la vida canvia. no radicalment, és clar. i canvia en allò en el que et deixes canviar, és clar. però canvia, això us ho puc assegurar.

per això ens han calgut uns quants mesos per preparar una cambra, a casa, que és pròpia i és de dos, però que a una servidora li permetrà recuperar la sra. woolf, abraçar-la i dedicar-se a allò que vulgui, i pugui.

recuperats racons, gràcies per la paciència.

un marketing que triomfa

en la meva qualitat de regidora de cultura, rebo sovint propostes d'empreses que ens ofereixen els seus servies. oferta que sovint va acompanyada d'un pressupost, és clar. obvio explicar que, en la nostra situació pressupostària, poques vegades encarreguem serveis nous i que, quan ho fem, no provenen d'empreses de cosins o familiars, i que complim amb els requisists administratius de l'oferta i la contractació pública.

el que m'ha portat esperitada a escriure un post és aquest correu, que vaig rebre fa uns dies:

HOLA BUENOS DIAS XXX,SOY XXX DE XXX, SOY LA DIRECTORA DE ESTA EMPRESA , ME HA COMENTADO XXX QUE TE HA MANDADO UNOS IMEILS Y QUE NO ENTIENDE LO QUE QUIERES DECIR CON QUE TE MANDEMOS UN DOSIER.AHORA ACABO DE HABLAR CON XXX PARA QUE ME PASARA CONTIGO Y ME HA DICHO QUE A LO MEJOR TE REFERIAS A UN CATALOGO DE PELICULAS, SI ES ASI , TENEMOS PELICULAS DE TODAS MANERAS , DE AUTOR ,ESTRENOS ACTUALES CINE INFANTIL , LO QUE QUERAIS , POR ESO NOSOTROS LO QUE QUEREMOS ES TENER UNA REUNION CONTIGO Y ASI SOLUCIONAR CUALQUIER PREGUNTA ,TANTO POR UN LADO COMO POR EL OTRO, ASI LO HACEMOS CON LOS AYUNTAMIENTOS DE OTROS PUEBLOS .ESPERAMOS QUE NOS LLAMES PRONTO Y PODER HACER CINE CON VOSOTROS TAMBIEN .GRACIAS Y UN SALUDO

com pot ser que una empresa que no entèn què vol dir dossier o projecte -per no comentar la seva peculiar relació amb l'ortografia- vulgui vendre un producte o oferir un servei?

pandora al congo

feia mesos que tenia pandora al congo al prestatge dels llibres pendents, preparada per ser assaltada quan els astres es conjuguessin a favor meu. i, finalment, fa tres setmanes, el dia va arribar.

la història que va començar amb tres enterraments i un cor trencat va aconseguir soprendre'm a cada gir de la història, desitjar allargar la lectura i no poder-la deixar alhora.

sánchez piñol aconsegueix una història ben escrita, ben trabada, ben construïda. un joc de nines russes, una caixa dins d'una caixa, dins d'una caixa, dins d'una caixa... una història amb personatges que passen per tots els matisos dels grisos. una història que et guia per una xarxa de carrers i carrerons absolutament imprevisibles. una història gran. enorme.

una lectura obligatòria comme il faut.

de mida natural

fa mesos que tinc els racons força deixats de la mà de google i reaparec de manera força estranya, però és que no puc deixar de passar aquesta recomanació: l'exposició "frutos", de l'escultora susanne assum, a la nau ivanow.

d'acord, conec a la susanne. i, sí, es fa al meu barri. sí, el meu pare hi col·labora.

no, no cobro cap comissió. no, no us ho podeu perdre.

la susanne recrea la natura amb lent d'augment. aneu-hi, i ho entendre. i, sobretot, ho disfrutareu. no teniu excusa. metro sagrera sortida hondures.

el dia després

seria molt presumptuós per part d'una servidora afegir alguna cosa a les múltiples anàlisi que s'han fet en els darrers mesos, setmanes i, sobre tot, en les darreres hores.

a les eleccions a cortes generales estava cantada una majoria absoluta del pp i una desfeta del psoe, i aquí la tenim.

ara, una servidora no se'n vol estar de deixar per escrit algunes constatacions:

u. la majoria absoluta del pp no ha estat resultat de l'augment de vots, sinó de la desmobilització dels votants del psoe, que han perdut cinc milions de vots.

dos. a catalunya i a euskadi, on la lluita del 20N era una altra, a euskadi es jugava quina força prenia amaiur i quins resultats tenien les forces espanyolistes, per deixar retratat el pacte pp-pspv per la lehendakaritza.

tres. a catalunya, si ciu feia el sorpasso al psc, si chacón mantenia el tipus i si erc frenava la caiguda lliure en la que estava des de 2006.

quatre. els resultats, i el mapa, que n'és el resum més encertat, ens reafirmen com les gàl·lies de l'imperi romà.

cinc. compromís ha assolit el que, fins fa poc, semblava impossible: que el país valencià sigui més que pp i pspv.

sis. la inefable rosa díez, que recull vots antinacionalistes (catalans i vascos) allà on l'únic nacionalisme que hi ha és l'espanyol, farà toni cantó diputat. espero les seves intervencions amb candeletes.

set. són les dotze del migdia, mariano rajoy és president in pectore, la crisi no s'ha acabat i, que jo sàpiga, encara no tinc feina. ni jo, ni el mig milió més de catalans.

i vuit. vint-i-u de novembre i les 5 tendències del dia de yahoo españa són: romina belluscio, kate moss, bárbara rey, enrique bunbury i la noria. com que no vull ser d'eixe món, reso a tutolom perquè aquest mapa sigui aviat un mapa polític.

la solidaritat no es retalla

 

 

el govern dels millors vol afrontar la davallada d'ingressos de les administracions públiques dels darrers anys retallant despesa pública, és a dir, serveis, enlloc d'augmentar els ingressos.

cada dia és més evident que només amb la legislació, recaptació, administració i liquidació dels impostos, mantindrem el nostre benestar i el projectarem cap a les futures generacions.

la justícia social només es podrà garantir amb la llibertat nacional.

el govern dels millors ha reduït a més de la meitat el pressupost de l'agència catalana de cooperació al desenvolupament i està a punt de tancar un ero per reduir-ne la plantilla a la meitat.

la solidaritat no es retalla!

tan fàcil, tan difícil

des de fa uns mesos, a servidora de vostès l'han escollida regidora del seu poble. servidora de vostès és regidora de cultura, participació i salut.

des de fa uns mesos, aquesta que escriu, que ja té uns anys d'experiència en la gestió pública, està encantada de fer de regidora. i se'n fa creus de certes coses.

una té la sensació que, de vegades, quan es fa política des de les institucions, hi ha coses fàcils, que es poden fer sense diners, i que són fruit de la imaginació, de la implicació de les persones, de la bona voluntat. i és que a una la fa sentir orgullosa: 

la sala-museu amb obra d'un pintor del poble, en la que en tot el 2009, hi van entrar deu (deu!) persones, ha passat a tenir una part de la sala dedicada a exposicions temporals. això permet difondre l'obra del pintor i dels artistes locals. en quatre mesos, hi han entrat mil (mil!) persones.

aquest és l'exemple d'una reorganització que passa per la creativitat i que té un impacte positiu per tothom.

en quatre mesos, però, una ha constatat que hi ha certes patates calentes que costen de pair. exemple de la mala gestió, de la mala planificació, de les coses difícils que, les agafis per on les agafis, acabaràs patint:

l'antic centre moral va passar a titularitat municipal fa uns anys. es va fer una reforma (amb greus deficiències) que va costar dos milions (dos milions!) d'euros. en un poble de 2.200 habitants.

des de la seva inauguració, s'ha utilitzat per fer pastorets, fi de curs i com a sala de ball. no hi ha hagut temporada estable. no s'han incentivat els espectacles del poble, la comarca, el país. no només costa diners cada mes en forma de crèdit, sinó que no dóna cap mena de rendiment. ni monetari, ni cultural, ni cívic.

i què s'hi pot fer? es demana una servidora. es pot  tancar. es pot reconvertir. o es pot provar de començar a fer una feina de formigueta, que costa temps, dedicació, esforç i diners: iniciar una modesta programció estable que pugui captar públic no només del poble, sinó de la comarca natural. tenir prou massa crítica perquè, a mig termini, comenci a generar beneficis. econòmics però, sobretot, culturals. i cívics.

de moment, si algú hi vol fer una ullada, el dia 19 de novembre hi actua Anna Roig i l'ombra de ton chien.

continuarem informant.