passar de nivell

de vegades a la vida passes de nivell. comences a jugar la partida com una novata, perds sovint, t’equivoques i tornes a començar. en un punt, en un moment, disfrutes de la partida, l’experiència et fa salvar els errors i canvies de pantalla sense adonar-te’n. llavors t’entra el cangueli perquè, tot i que ho esperaves i que en tenies ganes, i per això estaves jugant, de primer et penses que no te’n sortiràs, que què coi hi fas, aquí i que et deixaràs guanyar.
això et pot passar conscient o inconscientment, quan deixes l’escola i comences l’institut, el primer cop que t’enrotlles amb algú, la primera vegada que surts de nit, la primera vegada que fas un viatge, amb la primera feina que t’interessa de debò, amb l’home amb el que dius jo amb aquest tindria els meus fills, les meves gallines i el caminador per quan siguem vellets. passes de nivell quan decidiu trucar-vos el dia després, anar a viure junts, presentar els pares, tenir fills, canviar de feina, marxar una temporada fora del país. això em pot passar a mi, et pot passar a tu, quan continues jugant, perquè vols jugar i t’ho passes bé fent-ho, no per fer molts punts, ni per guanyar la partida, no. això és perquè això és la vida i perquè és normal la basarda quan saps que, indefectiblement, encara que sigui per l’experiència, la propera decisió tornarà a canviar la teva vida.