yes we can

com un predicador del segle vint-i-u, com el messies d’una nova era, invocant el poder de la gent, la necessitat de construir un nou món i tornant a definir el somni americà, barack obama ha fet avui a chicago el seu primer discurs com a president electe dels estats units d’amèrica.
aquestes eleccions marcaran una fita al món i determinaran les campanyes electorals de, com a mínim, el món occidental en els propers anys. i són històriques per tres raons:
la primera, perquè obama trencarà, com a mínim, amb les polítiques de l’administració bush; si se’n surt, trencarà amb la doctrina neocon i l’herència reagan.
la segona, perquè és negre; no un negre a l’americana de debò, és a dir, no descendent d’esclaus, però és negre, sí senyor.
la tercera, perquè algú aliè als lobbies de washington ha assaltat el poder del partit i del país, mobilitzant les persones i convencent-les que les seves accions individuals en formaven una de col·lectiva, i que era possible canviar el país, canviar el món. ha utilitzat paraules com canvi, esperança, poder de la gent, per a la gent, amb la gent, compromís, futur
ara, a l’home de mare blanca i pare negre, educat entre hawai, indonèsia, harvard i els carrers de chicago, que no ha arribat al final del camí sinó tan sols al principi, li queda la pitjor feina: canviar el seu país, canviar el món, i frustrar les expectatives de moltes de les persones que l’han votat. perquè governar implicarà frustrar expectatives però, si ho fa bé, també implicarà els canvis que necessiten les persones que viuen a la primera potència del món.
només em demano si algun dia serà possible que, a catalunya, prenguem consciència del nostre poder com a col·lectiu i fem una revolució silenciosa i emancipadora.