-No sortiu mai de casa?-Mai en aquests temps: a un cert moment de la meva vida vaig fer els càlculs justos: si surto de casa per cercar la companyia d'una persona intel·ligent, d'una persona honesta, he d'afrontar per terme mitjà el risc de trobar dotze lladres i set imbècils que estaran a l'aguait, disposats a comunicar-me les seves impressions sobre la humanitat, el govern l'administració municipal, Moravia... li sembla que val la pena?
-No, realment no.
-I a més a més, a casa m'hi trobo molt bé, especialment aquí dins - va dir tot aixecant les mans per indicar i acollir tots els llibres de l'entorn.
-Una bonica biblioteca - va dir Laurana.
-No és que me'n salvi, aquí dintre, de l'escomesa dels lladres, dels imbècils... Parlo d'escriptors, s'entén, no de personatges... Però me'n desfaig fàcilment i els torno al prestatge o els regalo al primer cretí que ve a visitar-me.
Leonardo Sciascia, A cadascú el que és seu. Barcelona: Edicions 62, 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada