fer un palau

divendres vam quedar amb el d., l’m., i les seves tres polzades que naixeran a final d’any, per anar al concert del roger mas al palau de la música. hi presentava el seu darrer disc, a la casa d’enlloc, i hi recuperava les cançons tel·lúriques, que posa música a les lletres de verdaguer.

sortint del concert ja vam tenir consciència que l’home s’havia FET UN PALAU, així, en majúscules, i no a l’estil que s’ha destapat darrerament.

en una primera part que recorria les paraules de mossèn cinto i feia evident que les cançons... és ja un clàssic de la música en català que, cantat en directe, posa la pell de gallina. amb una veu que no falla, amb posat sorrut, reivindicant francesc pujols amb el ball de la patum de berga.
a la segona part, on va cantar, una per una i segons l’ordre del disc, totes les cançons d’a la casa d’enlloc, vam poder sentir mil i un estils, picades d’ullet i històries, a l’estil dels seus referents. un concert rodó que es va cloure als bisos, després de les grans i sàvies paraules pujolianes que ens recorden que, un dia, els catalans ho tindrem tot pagat.
gran roger mas. gran palau.