dos mil deu ha estat un any tan prolífic en criatures – el bru, el nil, el jan i els qui vindran: la gal·la, el guim/aran, la martina,...- que, ara, la majoria dels amics tenen criatures o n’esperen. i són comptats els amics heteros que no han decidit reproduir-se...
l’estiu o, més ben dit, les acaballes, també ha estat prolífic en casaments: el casament de l’any, el cap de setmana passat. el casament de l’a. i el j, més íntim, aquest dissabte.
l’estiu també ens ha fet córrer darrere la gordita, que ja ha aprés a caminar i a anar tan ràpida com el correcaminos, i que diu patata, peu i no com si fos una professional...
a l’hort de casa hem criat tomàquets, mongetes i cebes.
i ara que l’estiu s’acaba ja hem fet la melmelada de móres, aviat farem el codonyat i esperem, en candeletes, que arribin els bolets.
les coses, passen...
2 comentaris:
ñam ñam, mermelada de moras de castellterçol...
y a que no adivinas a quién le hemos guardado un bote?
Publica un comentari a l'entrada