cap de setmana intens, viscut a casa: trucada transatlàntica per constatar que els anys i la distància poden ser complements indispensables d’una relació familiar que traspassa generacions a 11.000 quilòmetres...
videos domèstics per constatar que la nostra gordita creix, corre i parla que se les pela...
atenció a la visita papal, dominical i poc original: menys gent pel carrer de la que es preveia, un debat intens i civilitzat sobre el pes de l’església a la nostra societat (en un estat aconfessional, cal el concordat de la santa seu?), una confusió intencionada i fruit de la ignorància o el desconeixement entre anticlericalisme, secularització i laïcitat, un discurs monòton, repetitiu i antic (que si el matrimoni és entre home i dona, que si les dones hem de desenvolupar-nos a la llar i a la feina –i els homes ni una cosa ni l’altra)...
atenció a la sagrada família que, ho he de dir, m’ha deixat, en dues paraules, im-pres-sio-na-da.
i un arròs amb peix que canten els àngels, fet pel d.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada