sortim de l'escola i enfilem el camí cap a casa, amb jaquetes i motxilles a la mà, que per fi ha arribat la primavera al moianès.
tot just abans de girar pel call que va al nostre carrer, veiem la porta de l'espai franc oberta. i un senyor encantador ens convida a entrar a veure la seva exposició.
en el lapse de temps que dura un nanosegon, li dic que i tant que sí, faig entrar les nenes i m'emociono de pensar que gairebé dos anys després de tancar-lo, per fi a l'espai franc hi torna a haver vida, més enllà de la penya barcelonista.
i ens trobem el vilanco, un pintor orgullós del que fa, que treballa amb pintura de parets i colorants sobre plafons de porexpan, que no ven la seva obra. el tiet-avi de la s.l., l'amiga de l'ànima de l'm., el meu cigronet gran.
una sèrie sobre l'aigua, l'aire, el foc i la terra, senzilla com ell, amb detalls preciosos i que val la pena visitar, si passeu pel poble aquesta setmana.
el vilanco hi és cada tarda entre setmana i dissabte i diumenge tot el dia, fins el 13. jo li he promès que hi tornaria, i que li duria gent. i ell li ha promés un dibuix a l'm...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada