dues hores de cotxe
cada dia faig dues hores de cotxe. una, per baixar a barcelona, i l'altra per pujar al moianès. una hora dóna per molt: escoltar la ràdio, acabar-me de despertar, endreçar els pensaments o posar-me rimmel, ara que ja estic en aquella edat en la que et poses rimmel cada dia. però, sobretot, per veure com canvia el paisatge a mesura que avancen les estacions.
cada dia faig dues hores de cotxe. una, per baixar a barcelona, i l'altra per pujar al moianès. una hora dóna per molt: escoltar la ràdio, acabar-me de despertar, endreçar els pensaments o posar-me rimmel, ara que ja estic en aquella edat en la que et poses rimmel cada dia. però, sobretot, per veure com canvia el paisatge a mesura que avancen les estacions.
passar de sortir de casa quan encara és negra nit al mes de gener a pujar el cotxe a l'albada i quan comencem a cantar els ocells del carrer en poques setmanes.
un regal per la vista
veure camps roturats i gelats que són adobats i sembrats i, després, camps verds o grocs o plens de roselles. o camps a punt de ser sembrats, a finals de juny. la consciència del pas del temps. sense excuses.
un exercici de paciència
molt bucòlic, tot plegat. excepte quan et trobes els tractors que van o vénen dels camps o el camió de la sal a la carretera.
veure camps roturats i gelats que són adobats i sembrats i, després, camps verds o grocs o plens de roselles. o camps a punt de ser sembrats, a finals de juny. la consciència del pas del temps. sense excuses.
un exercici de paciència
molt bucòlic, tot plegat. excepte quan et trobes els tractors que van o vénen dels camps o el camió de la sal a la carretera.
un regal pel nas
però resulta que ahir em vaig adonar que, a més d'exercitar la paciència i d'aprendre els colors dels cereals, el meu viatge diari és un regal per l'olfacte. amb aquella olor de primavera que sentia, ara que duc la finestra oberta tot lo dia, vaig estar a punt de parar el cotxe i estirar-me enmig del sembrat. i ignorar què diria el pagès en veure les petjades... "càgumtotpixapins!!sortiudelscaaaamps!!"
però resulta que ahir em vaig adonar que, a més d'exercitar la paciència i d'aprendre els colors dels cereals, el meu viatge diari és un regal per l'olfacte. amb aquella olor de primavera que sentia, ara que duc la finestra oberta tot lo dia, vaig estar a punt de parar el cotxe i estirar-me enmig del sembrat. i ignorar què diria el pagès en veure les petjades... "càgumtotpixapins!!sortiudelscaaaamps!!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada