dimarts, 6 de maig de 2014

montserrat, montserrat..

anem d'excursió a montserrat amb part de les tietes postisses, vingudes d'arreu. ens en falten tres, disperses pel món i per la tradició catalana de quaresma. amb els cigronets i l'm. de la p., en plan família telerín, amb carmanyoles, gorres i paciència per fer cues.
després d'una hora en cotxe acostant-nos cada cop més a unes muntanyes que veiem des de casa, ens trobem al cremallera i, au, enfila cap al centre tel·lúric de la pàtria, enmig de petons, d'holaaaquantsdieeees i nenesaquestssónelsmeusamics.
abans d'entrar al món màgic, simbòlic i col·lapsat de la muntanya, insto la p. a adoptar una mesura preventiva, pròpia de mares paranoiques, que consisteix en arremangar les mànigues dels cigronets i de l'm. de la p. i pintar-hi el nostre telèfon i el seu nom. per si les perdem enmig de tanta aglomeració.
arribem tard a la basílica i no escoltem el virolai, assistim a una classe magistral de "religió i catolicisme per a principiants explicada per una agnòstica", fem la tradicional encesa d'espelmes i pregària en nom de la iaia.
anem a un curs accelerat de cues, pugem a un cremallera com si fóssim a les atraccions del tibidabo i mengem macarrons i les primeres cireres. posem crema protectora i gorres.
veiem nenes enfilar-se per roques, pelar-se els genolls, jugar, fer-se les grans, fer el mico, divertir-se, explicar-se coses i barallar-se. tietes postisses exercint exercint de tietes, tenint paciència, responent a preguntes indiscretes de criatures. berenem coca amb xocolata.
i ens diem adéu, contentes d'haver passat un dia tan xulo amb tietes postisses i nenes.
feliç que els cigronets es facin amigues dels meus amics.

Cap comentari: