doncs sí, ja hem passat la primera prova del repte "lamevafillaquefanoresencarafeiatetacopmençaaemancipar-se". el cigronet gran ha estat dos dies de colònies.
i ens hem passat: un mes comptant els dies que faltaven per marxar. dues setmanes contenint una nena de quatreanysapuntdefer-necinc, nerviosa i que apilava en un racó tot el que volia posar a la motxilla. una tarda marcant amb el nom la llista d'imprescindibles que el cigronet posava a la bossa. mitja hora esperant que quaranta criatures de pequatre i de pecinc pugun a l'autocar, amb quaranta pares i mares més. un dia i mig de sensació estranya, estranyíssima, com la que deuen tenir les gallines quan els hi falta un pollet. un dia i mig amb una germana petita tan enyorada que hem estat a punt d'enviar-la, a ella també, a la casa de colònies. una estona -o dues- mirant les fotos del blog de l'escola. mitja hora esperant a que arribi un autocar. i cinc minuts d'abraçades al costat de quaranta pares i mares que abracen quaranta criatures de pequatre i de pecinc.
després d'escoltar les aventures que ha passat, el que ha après sobre els planetes, el que va berenar, el que va sopar i amb qui va dormir, ahir al vespre teníem a casa una germana petita enyorada i enganxada a una germana gran tan cansada i morta de gana que va berenar dos cops, va sopar en un tres i no res i que es va adormir al meu damunt com si jo fos una gallina i ella el meu pollet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada