400 eurus

el senyor president del govern ens diu, en el període de precampanya de les darreres elecciones al congreso de los diputados que, una de les mesures que proposa per evitar la desacceleració de l’economia, serà la devolució de 400 eurus de la nostra declaració de renda.

d’aquesta manera, diu el senyor president del govern, incentivarem el consum de les famílies i tothom estarà molt content: les botigues, centres comercials i concessionaris perquè vendran roba sabates, dvdès, tdtès, pantalles planes, cotxes i vacances al carib.

i nosaltres, la ciutadania, perquè podrem continuar comprant, i no tindrem la síndrome dels nous rics que se n’adonen que, de tant tirar de visa, tenen el compte corrent al descobert.

una, que és un pél roja i separatista, preferiria que, com a mínim, es donés l’opció de no rebre aquests 400 eurus i que s’invertissin, més que en teles de pantalla plana, en el fons de pensions que haurem de cobrar si arribem als 65 o 70 o 75 –a aquestes alçades, no sabem quan ens jubilarem-, en pagar professionals sanitaris que ens hauran d’atendre si tenim un mal de panxa o en personal de suport i atenció social per a persones que ho requereixen.

en definitiva, una preferiria que el superàvit de l’estat es traspassés a catalunya amb un nou finançament o un concert econòmic propi, que es correspongui a les necessitats i la gent que realment viu al país.

una, demanaria que els pressupostos de totes les administracions s’invertissin en polítiques públiques. una, exigiria que la despesa de l’estat en els serveis relacionats amb els pilars de l’estat del benestar -educació, salut, pensions i ara serveis socials- augmentés fins a igualar-se amb la mitjana de despesa europea, per no tenir aquest estat del benestar que està en fals des de fa 30 anys.

però, es clar, el senyor president del talante i el seu consell de ministres prefereix donar-nos 400 eurus i que ens comprem una tele nova.

com que ja he dit que sóc roja i separatista, proposo que els 400 euros que ens començaran a tornar amb la nòmina de juny els invertim allà on l’estat o les administracions no arriben, o no volen arribar.

com per exemple: la bressola, la plataforma per la llengua, l’adenc, la plataforma per la defensa de l’ebre, tamaia, intermon, setem,…

perquè no necessito una pantalla plana, jo ja ho he fet.