el bosc

-ara, t'estimaria.
-aquí? -riu ella.
-al bosc, entre olor de farigoles i donardes. tu ben ampla i jo ben profund.

inesperadament, l'individu uniformat deixa sentir la seva veu:
-us entenc.
-ah! -se sorprèn ell-. no s'hi pot estimar, al bosc?
-sí -replica l'home, i ells dos s'ullen amb una esperança que es frustra acte seguit, perquè prossegueix-: entre dos foscants, una hora diària.
-és iniciativa vostra o ho consent l'amo de la propietat?
-ho consent. l'amor ajuda a fructificar el bosc.
-per què el racioneu a una hora diària, doncs?
-podria fructificar massa i convertir-se en una selva impenetrable.