vaig sentir per primera vegada el roger mas fa uns anys, quan va treure el seu disc db.el vaig descobrir després, amb mística domèstica. visca solsona, francesc pujols i la rauxa...
és, però, amb cançons tel·lúriques que m'ha desbordat. poemes de verdaguer cantats de manera que semblen escrits avui, els goigs de la marededéu del claustre de solsona que enllacen amb tota la tradició de cants místics orientals, el ball de la patum...
les cançons tel·lúriques és un disc absolutament recomanable per escoltar, per llegir, fer l'amor o voltar pel lluçanès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada