personatges secundaris

continuo amb la dèria de les lectures biogràfiques, i acabo personajes secundarios, de joyce johnson.

aquesta és una lúcida lectura de la generació beat, en primera persona i, tot i que d’entrada l'autora es declara personatge secundari, després de llegir la seva biografia tinc la convicció que, de la generacio beat, se’ns han escamotejat les protagonistes. les dones, les companyes, les escriptores, les escultores que, al costat de kerouac –com johnson-, o de burroughs, ginsberg, corso… compartien espais físics, vitals, generacionals i artístics, eren les companyes i alhora feien de mares o de germanes d’ells, dels beat. dones que havien anat a la universitat, havien trencat amb el que família, veïns i societat esperaven d’elles, dones autònomes econòmicament que, com betty friedan va assenyalar magníficament a la mística de la feminitat, van viure una involució social.

magnífica escriptora joyce johnson, magnífica la seva narració, que per mi no és només una biografia sinó una novel·la amb escenari, esdeveniments i personatges reals.