què cabroooon

de fa unes lectures ençà, m’ha donat una mena de rampell filomemòries.

acabo la lectura de mil dies amb pm, de jordi mercadé, crònica del govern maragall feta pel seu cap de comunicació, continuo amb personajes secundarios, de joyce johnson, la crònica d’una de les beat, i tinc pendent les memòries pujolonianes (del jordi, no del francesc) i les d'en benet.

el que deia, estic en plena etapa memòries. deu ser per les ànsies de grandesa que cultivo darrerament...

la crònica de mercadé, una lectura imprescindible si es vol conèixer els detalls de la política catalana dels darrers anys, té dues bèsties negres: el psoe i esquerra.

del psoe se'n diuen de molt grosses i de molt bones: zp i l'aparell del partit apareixen com una colla de tecnòcrates més interessats en conservar el poder que en transformar realment el país. mercadé acusa el psoe d'ignorar, d'evitar, no ja la transformació de catalunya que sembla que proposava maragall, sinó la transformació d'espanya que això significava. la revolució, la transformació, apareix en tot el llibre com una qualitat maragalliana. qualitat que, com les maragallades, se li suposa al (diuen) fals maragall.

esquerra apareix com un pobret partit de comarques amb cap mena d'experiència i amb molta ambició. deixant de banda que vendrells i altres figures no han contribuït de cap manera a donar imatge de govern de govern -vull dir, de govern seriós-, mercadé és sovint excessiu en la crítica cap als socis de govern. i més si tenim en compte que els tercers en discòrida, iniciativa, ni apareixen. i no parlem de l'oposició real, parlamentària, convergència...

amb tots els intríngulis del pacte del tinell, de l'estatut, del referèndum, amb el menyspreu cap al germà petit, amb el text final o la posterior negociació del seu desplegament, una es reafirma en la seva vocació independentista. per favor, referèndum ara i estat propi ja... fa més de dos-cents anys que estem intentant encaixar en un estat que s'interessa per qualsevol cosa excepte per l'encaix territorial. és a dir, que és centralista i jacobinista goberni la dreta, l'esquerra, en dictadura i en democràcia.

país petit, aquest...