a casa llegim l'avui. vull dir que, des de la seva primera edició, el 1976, el meu pare n'és subscriptor.
a l'etapa universitària vaig passar una fase el país diario independiente de la mañana, força llarga. aparèixer per la meva facultat amb l'avui estava molt mal vist. t'identificaven de seguida amb el vessant sobiranista representat en un bei que era per fer-te enrojolar...
crec que va ser llavors quan va aparèixer l'edició en català d'el periódico, i de tant en quant alternava les lectures, tot i que és com l'hola, et llegeixes els titulars i mires les fotos. i, com a molt, respectes el senyor eranecessariaquestprograma monegal.
em van fer descobrir el suplement cultura/s de la vanguardia i fa uns sis anys que, cada dimecres, estigui a casa o a milers de quilòmetres, compro o demano que em comprin (gràcies, mare), el diari del comte de godó.
el punt va treure l'edició comarques barcelonines, i llavors poc o molt també el vaig comprar.
l'etapa el país se'm va allargar els diumenges fins que ja no vaig aguantar més aquesta línia editorial pròpia del antes roja que rota que es gasten a cal polanco... la vanguardia, com que ja saps de quin peu calça i té una molt bona secció internacional, doncs mira... l'avui, sempre patint per la seva supervivència, va i el compra la família lara i ara ja no saps si tira cap a un lloc, cap a l'altre, o cap a la sociovergència... però bé, hi escriuen l'orteu, el forn, i progressa adequadament.
tot això ve perquè ara resulta que un empresari extremeny ha comprat el periódico i hi ha gent que tremola per si es perd l'edició en català. sincerament, jo no m'amoïnaria, perquè no hi perdem gaire cosa. m'explico: el seu català mal traduït és un desastre -guardo gloriosos retalls amb traduccions penoses-; i és el butlletí oficial del psc.
amb tot això vull dir que des que vaig deixar el niu que trobo a faltar un avui. un diari que sigui meu que, quan vagi al quiosc, la quiosquera em digui aquest, oi? un diari del que tingui tots els fascicles, el carnet, que no em posi de mala llet si llegeixo una notícia mal escrita, tendenciosa o mal informada. que no respongui als interessos d'un partit o d'un conglomerat empresarial. i, sobre tot, que m'expliqui què passa a casa i a fora, no sé si m'explico...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada