el juny és el mes de les primeres vegades. el primer dia de platja. la primera paella arran de mar. el primer bany de la temporada. el primer cafè amb gel. la primera orxata. el primer granissat de llimona. el primer cucurutxo. la primera festa després dels últims exàmens i el primer rotllet d'estiu.
el juny també és el temps de les cireres. dels préssecs. del meló amb pernil. del gaspatxo. de les discoteques que tornen a obrir a l'aire lliure. dels festivals de música i del grec. el mes que et treus la roba i, de passada, l'encotillament de tot l'any. el mes de les xancletes. dels shorts. dels escots. dels cossos que ja comencen a estar morenos i tornen a fer olor de crema aftersun.
portàvem un any esperant el mes de juny. i ara, de nou, els dies són llargs i les nits, a part de curtes, són fresques. encara no sues al llit. els llençols no et fan nosa. obres una finestra i corre la fresca. ja fa setmanes que has tancat la calefacció i encara no necessites l'aire condicionat. fFa sol, però no aquella xafogor del mes de juliol. el juny té tots els avantatges de l'estiu i cap dels seus inconvenients.
al juny et passes el dia buscant el mateix sol del qual fugiràs a ple agost. perquè ens agrada estrenar les coses i després ja ens en cansem. perquè quan comences tot està per fer, i quan acabes veus que no has fet res. i sí, al juny es treballa, però d'una altra manera. com si fos divendres. i sí, al juny vas vestit, però també d'una altra manera. com si fos divendres. al juny, de fet, tot el mes és divendres.
el juny és el millor de l'estiu, precisament perquè encara no és estiu, de la mateixa manera que el divendres és el millor del cap de setmana perquè encara no és cap de setmana. és la teoria dels instants previs, que només té un petit problema. Segons aquesta teoria, l'estiu s'acaba per sant joan. tot el que ve a partir d'aquell dia, quan s'escurcen les hores de sol, la calor es fa insuportable i els nens ja no van a col·legi, és un llarg diumenge a la tarda.
o sigui que esmoleu ben bé les eines per quan vingui un altre juny (segadors dixit) i aprofiteu els pocs dies que ens queden d'estiu, per bé que aquest any ens hi hagin posat pel mig una llarguíssima i avorridíssima campanya electoral. i és que amb l'estatut potser ha passat com amb l'estiu: que també el vam començar amb molta il·lusió.
albert om, juny 2006
el juny també és el temps de les cireres. dels préssecs. del meló amb pernil. del gaspatxo. de les discoteques que tornen a obrir a l'aire lliure. dels festivals de música i del grec. el mes que et treus la roba i, de passada, l'encotillament de tot l'any. el mes de les xancletes. dels shorts. dels escots. dels cossos que ja comencen a estar morenos i tornen a fer olor de crema aftersun.
portàvem un any esperant el mes de juny. i ara, de nou, els dies són llargs i les nits, a part de curtes, són fresques. encara no sues al llit. els llençols no et fan nosa. obres una finestra i corre la fresca. ja fa setmanes que has tancat la calefacció i encara no necessites l'aire condicionat. fFa sol, però no aquella xafogor del mes de juliol. el juny té tots els avantatges de l'estiu i cap dels seus inconvenients.
al juny et passes el dia buscant el mateix sol del qual fugiràs a ple agost. perquè ens agrada estrenar les coses i després ja ens en cansem. perquè quan comences tot està per fer, i quan acabes veus que no has fet res. i sí, al juny es treballa, però d'una altra manera. com si fos divendres. i sí, al juny vas vestit, però també d'una altra manera. com si fos divendres. al juny, de fet, tot el mes és divendres.
el juny és el millor de l'estiu, precisament perquè encara no és estiu, de la mateixa manera que el divendres és el millor del cap de setmana perquè encara no és cap de setmana. és la teoria dels instants previs, que només té un petit problema. Segons aquesta teoria, l'estiu s'acaba per sant joan. tot el que ve a partir d'aquell dia, quan s'escurcen les hores de sol, la calor es fa insuportable i els nens ja no van a col·legi, és un llarg diumenge a la tarda.
o sigui que esmoleu ben bé les eines per quan vingui un altre juny (segadors dixit) i aprofiteu els pocs dies que ens queden d'estiu, per bé que aquest any ens hi hagin posat pel mig una llarguíssima i avorridíssima campanya electoral. i és que amb l'estatut potser ha passat com amb l'estiu: que també el vam començar amb molta il·lusió.
albert om, juny 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada