el paradís a tocar de casa

una és de platja, per què ho ha de negar. una és de platja, de musclos i de vi blanc. això sí, una no és pas ruca, nossenyor. una sap quan el seu home té raó i diu que la platja a l'estiu, ben lluny i, que, si de cas una vol banys de mar, que ell ja la porta a una cala que coneix. o quan diu que, on hi hagi un bon vi negre, fora el vi blanc. i té raó, perquè sap quin vi negre i amb què t'ho has de menjar. per això, quan diu: nena, avui anem a banyar-nos a la riera, una el segueix a ulls clucs i prepara l'excursió perquè sap, intueix, que és el millor lloc de la rodalia. i efectivament, ell no s'equivoca i agafa i la porta a la riera de sant joan, a fer un bany al millor racó del moianès, on l'aigua és clara i neta, on hi ha una platgeta espatarrant i ombretes perquè una servidora no es cremi. i amb això de tenir el paradís a tocar de casa una, que inicialment era de platja, de musclos i de vi blanc, cada dia es fa més de riu, de bolets i de vi negre.