la ràdio nacional de catalunya

hi ha coses que passen de generació en generació com una dèria, un costum o un element del que no te’n pots desprendre.

la meva mare, a part de la cuina i dels encierros de san fermín, em va passar el virus de la ràdio. per anar a dormir però sobretot per llevar-me.
fa anys que l'escolto per iniciativa pròpia, tants anys com fa que en bassas presenta el matí de catalunya ràdio. ahir bon dia són les vuit i fer el cafè, avui bon dia són les set i passar pel peatge de mollet.

el dia del seu comiat, gairebé no em vaig aixecar de la cadira ni per anar al lavabo i, com jo, la p. des de la seva feina, i totes les persones que han cregut que la seva manera de fer era la que li calia al programa de referència de la ràdio pública d'un país que encara està per fer.

des que en bassas va dir que plegava, la seva actitud ha estat d’una elegància insuperable, fins i tot tallant de soca-rel qualsevol intent de l’audiència de revoltar-se i iniciar una campanya perquè continués. em costa acceptar que, en un país mancat d’excel·lència, desaparegui una figura indispensable pel rigor, l’opinió i la formació de la ciutadania. entenc, però, que de vegades són necessaris certs canvis perquè els nostres mitjans s’adaptin a la societat d’avui, o que en bassas tingui ganes de llevar-se un pèl més tard, d’estar amb la seva família i de fer coses noves.

el que em passa és que no acabo d'estar del tot tranquil·la, no sé si se m'entén. que, entre la crosta nacionalista, la necessitat de diversificar el programa i d'adaptar-lo als nous formats, no sé si acabem de ser còmplices tots plegats de l'enèsima censura a la dissidència, de la neutralització subtil d'allò que no els agrada, d'una nova retallada a una manera de fer país que no és la seva, la del psc i que, en canvi, és la nostra, com a mínim la meva.
tanmateix espero ser una paranoica, que la realitat anul·li els meus dubtes, espero tenir un millor finançament, un estatut idèntic al que es va aprovar en referèndum, desplegat i sense retallar [més encara]. i ho espero perquè només uns serveis públics de qualitat poden fer un país de qualitat. i un país de qualitat no és res més que un lloc on les estructures no tenen mancances i ofereixen oportunitats al seu poble.