per al d., amb el d.

d’una novel·la, llibre de poemes, cedè o tesi doctoral m’agrada llegir-ne les dedicatòries i els agraïments. és la petita sorpresa que em reservo mentre escolto un disc, o quan començo una lectura...

em reconforta saber que aquelles persones que em fan emocionar amb la música o un llibre o que em sacsegen amb les seves recerques tenen amistats, vida, família, un amor. m’agrada veure que darrere les seves obres hi ha feina i esforç. m’emociona saber que totes aquestes persones consideren indispensable deixar constància escrita del seu agraïment a qui ha contribuït amb un bon consell, una crítica prematura, un bon arròs o una abraçada, en discos, llibres, reflexions que després jo rebo.
no m’agrada si descobreixo que no hi ha dedicatòria perquè penso que, si no tens algú a qui dedicar-li, a qui agrair-li el seu suport o la seva companyia mentre estàs treballant, és que la teva vida és molt trista o és que ets molt egoista i et penses que no et cal la gent per fer res.
de fet, m’agraden tant les dedicatòries que estic ben segura que és un gènere literari per si mateix, per això en faré una tesi doctoral. la meva tesi que tindrà, és clar, dedicatòria: per al d., amb el d.
a mon pare i a ma mare
agraïm el suport, la paciència i l’amor de les nostres famílies i la complicitat d’anna cerdà, oriol pérez, ...
a la meva ruth, estic molt enamorat, nena!
a l’eva
to richard