ahir, després d'un any de viure al poble, l'm. va venir a sopar a casa. un raimat, una sopa de meló, calamarsets amb ceba i de postres mató amb melmelada i una mica de ratafia van ser testimonis d'una conversa com feia temps no teníem. coses de viure a llocs diferents, amb feines diferents. l'm. és arqueòloga, burxa la terra per fer-li preguntes, i és una de les persones més intel·ligents que conec. a part de certes lectures indispensables, em va ensenyar a anar sense rellotge i, més important que a no dependre del temps, em va ensenyar que de vegades no veus sovint les persones que estimes, però que no per això trenques el filet que us uneix.
amb la porta del pati oberta, la fresca i els mosquits campaven per casa. malgrat els mesos sense veure'ns, unes coses ens duien a les altres, i el d. mirava atent i còmplice com saltàvem de les aventis de la facultat a les respectives famílies, feines, viatges i vides.
l'm. i jo ens vam conéixer a la cua de la copisteria de la facultat, un parell de setmanes després de començar la carrera. això és la cua pels dossiers de vésasaberquè? i ja en fa tretze anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada