l'x. i jo ens coneixem des de fa deu anys. el primer dia que ens vam veure tenia tantes ganes de conèixe'l que li vaig regalar una piruleta per caure-li bé. sembla que el regal va funcionar, perquè després de tots aquests anys ens estimem així, amb la boca plena i les abraçades fortes. ens hem conegut moments bons i dolents, bones i males feines, cubates i vermuts, capítols de friends i xocolata desfeta.
l'x., que va marxar a madrid per trobar les oportunitats professionals que catalunya no li donava, ha triomfat a la vida. va ser prou valent per deixar casa seva, la seva família, les seves amistats, el seu entorn. s'ha fet amb la ciutat, hi ha trobat l'amor, així amb majúscules i amb les abraçades fortes.
enyorat sovint, mantenim a distància el fil que ens lliga amb l'x. i ara per extensió amb el d.
l'x. i el d., de vacances per les nostres contrades, l'altre dia van venir a dinar a casa. figues amb pernil, aubergínies farcides i conversa pendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada