teresa goday

aconsellats per la meva dèria per la rodoreda i per les ganes de veure un muntatge d'en ricard salvat, anem a veure un dia, mirall trencat, al teatre borràs. l'obra és una adaptació teatral de la peça curta un dia i de, per mi, la gran novel·la catalana del segle XX, amb permís de la plaça del diamant: mirall trencat, les dues de mercè rodoreda.

en l'any que es commemora el centenari del naixement de la millor escriptora en llengua catalana, es poden veure diverses propostes de la seva obra. algunes més reeixides que d'altres, però totes posant novament a l'escena pública la seva obra.

a ricard salvat se'l considera el renovador de les arts escèniques d'aquest petit país, amb miquel porter, amb maria aurèlia capmany, des de l'escola dramàtica adrià gual, el teatre lliure i ara, diuen, des de l'exili interior de l'associació d'investigació i d'experimentació teatral.

havia sentit i llegit salvat, explicant la seva adaptació com una manera de tancar un cercle iniciat fa trenta anys amb mort de dama, de llorenç vilallonga. un cercle que permet explicar la grandesa i decadència de la burgesia catalana i mallorquina als segles dinou i vint. he sentit i llegit, també, que salvat hauria d'haver fet aquest muntatge en un teatre públic. potser sí, però cal fer-hi algunes observacions:

ens trobem davant d'una adaptació del text força reeixida -no excel·lent-, on per fi es posa en valor la rodoreda sarcàstica, intel·ligent i foteta, i la seva protagonista, la teresa goday, apareix com a símbol de les dones intel·ligents, que viuen intensament i que lluiten per damunt de tot. l'escenografia és enginyosa, i les sol·lucions que es troben a la complexitat de la novel·la són prou destacables.

tanmateix, un dia, mirall trencat té alguns problemes: és massa llarga, li falta qualitat interpretativa -em canso de trobar personatges sobreactuats, dels que destaca un enric majó gens creïble com a notari- i li sobren escenes, que no aporten res, allarguen l'obra i distreuen.

això sí, té un mèrit principal: a estones, una rosa novell tremenda i, per damunt de tot, una anna sahun magnífica en el paper de teresa goday jove, amb una interpretació plena de veritat i de l'energia que se li suposa a la protagonista.