crisi

què voleu que us digui, a mi m’agraden les crisis.

si, ja ho sé, tal i com està el panorama i, sobre tot, com estarà en els propers mesos, dir això implica el risc de rebre per alguna banda. però mireu, és que jo crec que les crisis són necessàries. primer, perquè fas net d'allò que no necessites i, després, perquè la regeneració sempre va acompanyada d'alguna cosa bona.

no diré que la crisi del capitalisme neoliberal, global, financer estava cantada, que ho estava. no sóc economista, si de cas historiadora, així que paraules com liquiditat, lehman brothers o suspensió de la cotització no apareixeran pas aquí. així doncs, com els altres sistemes arreu del món i al llarg de la història universal, tal i com va venir, el capitalisme marxarà.

ara, no marxarà sol; haurem d'acompanyar-lo fins la porta. però de crisi en crisi hi haurà un dia que la que vingui serà prou forta com per donar lloc a un altre sistema nou de relacions econòmiques. la qüestió en aquell moment -o en aquest, si és el cas- és si estarem en disposició de viure amb allò que substitueixi el lliure mercat, fins i tot si ara podríem. si ens sabrem relacionar sense diners, sense energia per encendre la tele cada dia, o amb dos parells de pantalons i un parell de sabates. aquest sistema, o el que vingui, serà millor només si volem que sigui millor.

les crisis, doncs, m'agraden. perquè davant del risc de perdre la feina i veure com es redueixen o s'anul·len els teus ingressos, les persones adopten una mirada crítica. sents les persones als bars posant en qüestió el sistema especulatiu financer. preguntant-se si un govern, si un país, ha de tapar-li les vergonyes a aquelles persones que s'han estat enriquint mentre els impostos els pagaven a les caiman. demanant-se com pot ser que entre tots plegats hem aconseguit que els preus de l'habitatge es multipliquin per deu en vint anys i hem enrajolat fins l'últim bosc. qüestionant el govern de l'estat per haver regalat quatre-cents eurus a uns quants sabent que la gent necessita polítiques socials, i no teles de pantalla plana.

benvingudes les crisis, els canvis i, especialment, benvinguda la consciència col·lectiva que genera canvis.