vaig començar la facultat el 1995. a principis de 1996, josé maría aznar guanyava les eleccions generals. la dreta espanyola s'imposava, per primer cop des de 1934, de manera democràtica. es trencaven tretze anys de govern socialista caracteritzats, d'una banda, per l'entrada d'espanya a l'otan i a la ue, i per una certa modernització de l'estat. de l'altra, es tancaven els anys dels hermanísimos, dels gal, del café para todos, de la loapa.
s'iniciava la segona transició, deien uns. finalment s'acabava la transició, deien uns altres.
eren els temps en els que aznar parlava català a la intimitat, en els que el futur líder mundial encara estiuejava entre orpesa i quintanilla de onésimo. els anys del pacte del majestic.
el 2000, després d'una campanya marcada per, entre atres qüestions, el famós càntic pujol, enano, habla castellano, el pp guanyava per segona vegada les eleccions. aquest cop amb majoria absoluta.
van ser doncs els anys de l'11s i la guerra contra el terror, de la invasió d'iraq, la intervenció a afganistan. els anys dels puros amb bush a crawford. de la foto a les açores. de casar la nena a l'escorial. de flexibilitzar fins l'absurditat el mercat laboral. de la llei de partits. d'urdaci. de la reconstrucció de la una grande y libre, sense complexos.
la qüestió és que jo començava la facultat, els meus anys de formació acadèmica, política, cívica i personal, i guanyava la dreta.
i llegíem, discutíem, ens manifestàvem i anàvem a assemblees i féiem cacerolazos: contra la reforma laboral, vaga general. contra la guerra d'iraq. pel 8 de març. pel dia de l'alliberament glbt. per la diada. contra cimeres europees convocades a una bareclona assetjada per la policia. contra una manera de governar tan infecta, neoliberal i altiva que va acabar amb mentides en directe, concentracions davant la seu del partit i la derrota el 14m de 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada