menú del dia

com que la feina se m'ha menjat i dubto molt que surti de les seves urpes ben bé fins nadal, tinc aquests racons una mica deixats de la mà de déu.

a més, resulta que he de dinar sovint, per no dir cada dia, a restaurants, i no sempre puc anar allà on més m'agrada. aquesta dèria de ser mudernus farà que, un dia, llocs com el sortidor, el carlos o el salvador siguin un record.

per això, si passeu pel poble-sec, aneu a la plaça del sortidor, a dinar al sortidor, antic cafè genius, on l'amo, italià fill de siciliana, us farà pastà amb peix o rap al forn.

si esteu al raval, feu el favor d'anar a dinar al carlos, al carrer ferlandina cantonada amb sant vicenç. mai, però mai, cometeu l'error d'anar al restaurant mudernu del davant. no, aneu al carlos. i li demaneu truita -la millor de barcelona-, o mongetes, o una sopa. i us posarà unes olives mortes i un vi amb gasosa i sabreu què és disfrutar.

i, finalment, si volteu pel born mai, però mai, aneu a dinar a qualsevol dels restaurants del passeig. va, si us voleu fer els guais, d'acord, però millor aneu al salvador, al carrer canvis nous. i allà que us facin unes bledes amb patates, o un peixet fregit, o un bacallà amb samfaina. ara que, sobretot, sentireu els crits de l'amo demanant tallats, saludant la clientela o dient-vos qualsevol xorrada.

perquè, en aquests llocs, us atendran i us donaran la carta en català, els serà ben bé igual on us heu vestit o si feu règim -probablement, se n'enfotran i us diran que així esteu més guapes. en definitiva, us tractaran com a casa i no com si fóssiu guiris. evidentment, hi voldreu tornar.