el d. va decidir un dia que volia un balancí davant la llar de foc i, vinga, cap a l'antic de granollers que el vam anar a buscar.
després de dubtar una mica entre un balancí català i un altre provinent dels porxos de tennessee, vam optar per la compra nostrada. i no ens vam equivocar.
ara el balancí ens ha canviat la vida. amb els peus ben calents, llegir el diari asseguda al balancí és la glòria. tanta, que el d. ha de seure al sofà i ja veig que barrina la manera de fer-me'n fora...
5 comentaris:
mmm, fa una pinta, aquest balancí!
i no és només la pinta! si el proves t'hi vols quedar a viure...
meritxellarà, malgrat fer segles de no saber de tu, que sàpigues que continuo seguint el teu blogg, perquè m'encanta!
si tornes a buscar alguna cosa "de vell" a Granollers, fes-me un truc i fem un cafè... i sinó, potser em deixo caure algun dia per la franja vallès-moianesa a "tastar" aquest balancí...jo un dia també en tindré un!
un petonàs
clarara!
quan vulguis, el moianès té les portes obertes perquè vegis el balancí... o a la propera visita a granollers no falla que fem un cafè!
un petó!
i per cert, FELICITATS! M. mami, no m'ho puc creure, però és fantàstic! Espero que estigueu bé!! Va, si, veiem-nos!!! recupero el teu mòbil i un dissabte a la tarda vinc a veure el balancí i la panxeta.
Publica un comentari a l'entrada