de la butxaca de la jaqueta.
ahir a la tarda.
al costat de la feina.
mentre parlava amb mon pare per l'altre mòbil.
ni me'n vaig adonar.
ni una empenta, res.
quan ho vaig veure, encara em va costar deu minuts trobar el número de vodafone per bloquejar la targeta.
em vaig sentir despullada, violentada.
tenia missatges de fa anys i telèfons que no sé si tornaré a recuperar.
es que no hay un policía o qué?
avui me'n compro un de nou.
mecagunlou.
1 comentari:
és que la poli estava amb l'assassinat aquell de la Travessera. Em sembla que tots plegats mirem massa CSI i sembla que mai a la vida hi hagi hagut una mort violenta a casa nostra. Tens sort que no hi duies la cartera, a la butxaca.
Dos mòbils, quins temps! Jo una vegada en vaig dur tres i tot. Per sort només en sonaven dos alhora.
Publica un comentari a l'entrada