quan manuel vázquez montalbán va escriuer la aznaridad, estàvem en temps de majoria absolutat del partit popular, i ja ningú dubtava -ni els que van signar el pacte del majestic- que ens trobàvem davant del pitjor president del govern espanyol des de la mort del dictador. recordem: el to permanentment crispat del líder popular i del seu equip. el seu origen franquista.
la seva política econòmica: recordeu la vaga general per l'intent de reforma laboral?
la seva política exterior: culminada amb foto de les açores.
la seva política interior: la llei de partits, la seva negativa a revisar l'encaix entre les nacionalitats històriques i l'estat.
la seva política mediambiental: el trasvassament de l'ebre n'és exemple paradigmàtic.
la seva política social: negativa a reconéixer els matrimonis entre persones del mateix sexe.
tot, tot, ens feia demanar, suplicar gairebé, un canvi, cristal·litzat el 14m de 2004, després de l'enèsim intent de manipulació descarada dels mitjans de comunicació i de l'opinió pública arran dels atemptats de tres dies abans.
aquest canvi es va dir zp, talante, apoyaré, i ens hi vam abocar, fins i tot les persones que no l'havíem votat. vam aplaudir, celebrar, cantar, i li vam donar cent, dos-cents, tres-cents, dies de gràcia.
ara necessitaríem que mvm ressucités i, per favor, ens escrivís la zapateridad:
i critiqués el to autosuficient de zp i el seu equip.
ens recordés que la seva política econòmica davant una crisi de caràcter mundial és donar quatre-cents euros.
ens expliqués per què espanya retira les tropes de kosovo i no d'afghanistan.
no ens digués res de l'apoyaré, l'estatut o el finançament, perquè si hi ha un sol habitant de catalunya que encara no se n'ha adonat, és que no se'n vol adonar.
ens expliqués per què espanya encara està sota mínims en el compliment de kyoto.
analitzés el nombre d'eufemismes per segon que zp i el seu equip van utilitzar per no dir crisi durant l'any 2008, any d'eleccions generals.
això sí, mvm l'hauria de felicitar, perquè ara podré anar al casament de l'x. i el d.
i em nego a que la boda dels meus amics sigui l'única cosa que deixi aquest govern, perquè els meus amics, a part de casar-se, volen uns bons serveis públics, un bon govern i no tenir vergonya d'ensenyar el passaport, no sé si m'explico....
2 comentaris:
m'estàs diguent que en X. i D. es caseeeeen?!?!?
quan? on? com?!?!
dona, un dia d'aquests anirem de boda!
ja que la resta som una panda de jipis, a algú li haurem de cantar: "que es facin un petó, que es facin un petó!"
Publica un comentari a l'entrada