durant alguns anys, per qualsevol criatura nascuda després de la mort del dictador, només hi havia dos presidents: el president pujol i el pecident núñez.per sort, la democràcia implica, entre moltes altres coses, alternança en el poder, i als pecidents pujol i núnez els van substituir d'altres...
en la meva fal·lera memorialística dels darrers temps i tenint en compte el què han significat les seves carreres polítiques pel país, no me n'he pogut estar de fer el tafaner amb els pecidents pujol i maragall.
com que desconec si núñez i gaspart han publicat les seves memòries no he pogut ampliar la llista, però segur que un dia podrem gaudir de l'escena "uns sandvitxos" explicada pels seus protagonistes...
els pecidents pujol i maragall, doncs. les biografies dels molt honorables presidents. les seves trajectòries vitals, professionals, polítiques. les seves perspectives del país. les seves maneres de transformar el país, de governar-lo. els moments gloriosos i alguns moments difícils.
les nostres vides mentre els seus governs governaven catalunya, barcelona. les claus per entendre algunes decisions. els desacords que encara ara podem mantenir amb la seva manera de gestionar, de governar, de liderar.
la seva visió comuna -perquè sí, que en tenen, de coses en comú, més enllà de virtèlia- de la necessitar de modernitzar un país anorreat per segles de dictaudures diverses. la seva visió comuna que s'ha de mirar europa perquè amb espanya no hi ha acord possible.
oda inacabada, de pasqual maragall i les memòries 1930-1980, de jordi pujol. lectura obligatòria per qualsevol persona que vulgui entendre catalunya. encara que no s'hi estigui gens d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada