de sant jordi a la mercè, quasi religiosament. com un ritual, com per supersitició, del 23 d'abril al 24 de setembre una servidora va ensenyant els dits dels peus.després d'un hivern tan llarg, d'una primavera que ens diu ara hi sóc,ara no hi sóc, avui m'he pintat les ungles i demà ja em poso sandàlies. entre parades de llibres, roses i un sol primaveral, part del meu bon humor per la diada ve per les sandàlies.
que els meus peus respirin, que el meu cos respiri, que ja arriba l'estiu, la calor i els vestits de cotó.
bona diada, catalanets!!
2 comentaris:
Ai nena vaig pensar en tu però no em vaig atrevir a inaugurar sandàlies encara... em sembla que jo sóc més de 15 de maig/15 de setembre. Fredolica... vols dir?!?
Jo també, 15 de maig o més endavant i tot! Que valenta que ets!
Publica un comentari a l'entrada