dimarts, 30 de juny del 2009

30 hores

una mica d'amor, i nou mesos, i 30 hores, i una mica d'oxitocina i d'anestèsia, dónen com a resultat una criatura preciosa.
i jo, que era una caixeta, ara dedico el meu temps a la criança... impressionant.

2 comentaris:

Glow ha dit...

Fa un temps qeu vaig descobrir el teu bloc, tot i que m'estreno avui, en els comentaris...

Moltes felicitats!

anun ha dit...

Al final si va ser una hora llarga, no??
Ja he vist fotos de les "supergaltes" i és preciosa!!!
Moltes FELICITATS!