això de la criança té mooltes coses bones: compartir temps amb l'm., veure com creix, com menja, com plora i com dorm. entre totes aquestes coses, he guanyat tranquilitat i temps per llegir.el primer de la tongada, crònica de la independència, de la patrícia gabancho. si la literatura ha de ser versemblant, aquesta crònica respon a l'exigència, i ens permet mirar per un foradet del futur un hipotètic estat català proclamat, atenció, el 2010!!
la gabancho fa d'aquesta crònica una lectura indispensable, no només per la projecció d'una catalunya independent, sinó per l'encertada anàlisi de la catalunya present.
els diferents testimonis que proposa són encertats, un divertimento i, esperem, una manera d'esperonar-nos a encetar un procés, que podria triomfar, avui mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada