això és ser mare

hem marxat uns dies de vacances, gairebé sense moure'ns de lloc. el retorn als racons es feia valer, i per això mateix en tenia més ganes.

això és ser una caixeta i, nou mesos després, tenir un cadellet:

guanyes hores de lectura. sembla mentida però és cert: he llegit el que feia mesos que no llegia, al ritme de les migdiades d'abans de dinar, de després de dinar i d'abans de sopar de l'm.

perds una dent amb l'esforç del part. també sembla mentida, però és veritat.

guanyes visites dels pares. i dels sogres. i dels tiets que feia anys que no veies.

perds concerts de manel a la plaça rovira. i jo que abans hi vivia a prop i que ho hauria pogut escoltar des de casa!!

guanyes petons de matinada i somriures de bon matí.

perds vermuts negres, els que valen la pena. i és que, amb la lactància, encara no puc agafar un bon pet de vermut diumenge al migdia...

guanyes activitats amb els amics. amb els amics que ja tenen fills, és clar.

perds olfacte. quines tifes, verge santa!

guanyes visites. de l'a. i la seva família, que feia no-sé-quant que no veies. de l'm., de l'e. de l'a. de l'n. però sobretot de l'x., que ha vingut a fer de tiet des de madrid.

nota: p., fixat't que diem de l'x., i no de la x....