amb el meu flamant carnet de conduir al bolso, peregrinem de concessionari en concessionari a buscar un cotxe amb una mica de cara i ulls per recuperar la meva independència mòbil en aquest paradís dels boscos i la criança que és alhora l'infern del transport públic i la mobilitat sostenible.
innocent de mi, em miro els anuncis de la tele i em crec que un seat ibiza nou val 9.800 leurus, o que un corsa en val 9.700. assenyalo amb un dit la pantalla i dic: aquest, aquest m'aniria bé, oi, amorsito? santa innocència, pensa ell...
l'amorsito, que en sap un niu, m'acompanya a la ruta del concessionari, on homes d'entre vint-i-cinc i quaranta anys amb vestit i corbata ens ignoren durant vint minuts fins que decideixen atendre'ns.
tan bon punt diem que no havíem pensat gastar-nos 12 o 15 mil leurus en un cotxe, els senyors dels concessionaris i les seves corbates deixen de seguir-nos i ens indiquen amb el cap el pis de dalt, o la nau del costat, i amb cara de "pobres desgraciats, que no poden pagar un cotxe nou", ens empenyen cap a la secció vehicles d'ocasió on, creuem els dits, sembla que hem trobat un vehicle a motor per aquesta que escriu, que no té gaires anys, que està en prou bon estat, i que costa el doble del que voldríem pagar però la meitat que un cotxe acabat de fer.
vianants, tremoleu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada