agost

a casa, l'any ha començat magníficament. tenim programat un trimestre amb activitats seleccionades i de qualitat, abans de donar pas a l'espera definitiva del segon cigronet. i hem començat per agost, al tnc. l'obra de l'any. amb tant d'èxit, que les entrades de la setmana de pròrroga que finalment es va poder programar, es van esgotar en quatre hores. tant d'èxit, que les entrades disponibles es revenien. tant d'èxit, que el tnc la tornarà a programar l'any vinent.

un èxit absolutament justificat per diversos motius: per una gran lizaran que, com sempre, supera totes les expectatives. per uns secundaris fantàstics (on no hi incloem ni almudena lomba ni clara de ramon que, suposem, encara han de créixer molt).

per una escenografia espectacular, pròpia d'un teatre nacional; digna d'un teatre nacional. però, per damunt de tot, per una immensa vilarasau.

per una història d'històries construïda a partir de molts eixos: les relacions familiars, de parella, mare-filla, les crisis masculines, les femenines, amèrica, la societat postindustrial, la generació del baby boom... per una història amb petites històries, que a estones és una comèdia, un vodevil, una tragèdia. que fa riure, plorar, pensar.

en definitiva, per una bona història, ben construïda, ben dirigida, ben interpredada. un èxit. tant, que valdrà la pena repetir.