dilluns, 7 de febrer del 2011

caure del cavall

fa unes setmanes que no paro de confirmar que es pot caure del cavall a qualsevol edat, en qualsevol lloc:
caiguda u: el molt honorable president jordi pujol, afirmant en el seu editorial del seu centre d’estudis que l’entesa d’igual a igual (com a dos subjectes polítics) amb espanya ja no és possible i que l’única via, si no volem desaparèixer, ja no com a nació, sinó com a realitat social, econòmica o política, és la independència.
caiguda dos: algunes persones que, havent votant ciu en les darreres eleccions, comencen a dir en veu alta que no estan d’acord amb les mesures de govern que proposen: eliminar, flexibilitzar o haver de deixar com estava la zona 80, el copagament de la salut pública, la reducció de la cartera sanitària o el concert econòmic a escoles que segreguen els alumnes per sexes.
caiguda 3: qui em demana si, un govern fet per cinc ex-consellers és el govern dels millors.
caiguda 4: el món, davant el poder de les persones organitzades i concentrades en una sola cosa: fer fora els dictadors.
caiguda 5: certa opinió pública de l’anomenat món civilitzat, davant les masses occidentalitzades que, utilitzant eines tan pròpies del primer món, reclamen democràcia, justícia, llibertat i dignitat i ens reclamen, a les societats democràtiques, que ens posem al seu costat.
y lo que te rondaré, morena...