després de les declaracions d'ahir del secretari del govern en relació al coneixement del català dels immigrants, poso aquí elements pel debat:
1. tots els estats del món tenen una llei d'estrangeria que regula les condicions en les que els estrangers poden residir i treballar al seu territori. tots, inclòs zimbabwe.
2. en el cas de l'estat espanyol i catalunya, les competències en estrangeria (qui entra, com, quins requisits se li demanen i com s'aconsegueix la nacionalitat espanyola) són estatals i les determina la llei d'estrangeria, reformada per darrer cop l'any passat.
l'estatut i la darrera reforma de la llei reconeixen catalunya (o les comunitats autònomes) com les resposnsables de les competències en acollida i integració.
3. l'acollida és el sistema de serveis pels quals les persones immigrades adquireixen coneixements de la societat d'acollida (a catalunya: llengua, entorn i mercat de treball) per recuperar l'autonomia que tenien en els seus països d'origen.
estats com el regne unit, frança, holanda, bèlgica, alemanya, suècia, noruega i dinamarca tenen lleis i serveis d'acollida. a la majoria dels casos el coneixement de la llengua oficial és obligatori, passa per un curs de més de 600 hores, que no és gratuït i on la seva aprovació condiciona l'ús dels serveis públics.
la llei d'acollida de catalunya (pionera al sud d'europa), no és obligatòria; la formacio en llengua catalana és de 135 hores, la formació en entorn és de 20 hores i la formació en mercat de treball és de 10 hores. el seu seguiment no condiciona l'ús dels serveis públics. és a dir, per ser atesa en un hospital o escolaritzada no es requerirà haver fet la formació en acollida.
4. la integració és el procés d'adaptació de la societat d'acollida i de les persones immigrades.
5. la llei d'estrangeria (aquesta darrera reforma i les anteriors) contempla que, en 3 moments de la teva residència a l'estat, l'estat et demani demostrar la teva integració: si tramites l'arrelament (és a dir, el pas de la irregularitat a la regularitat); si passes a gaudir d'una autorització de residència definitiva; i si tramites la nacionalitat espanyola.
com que la integració és competència autònomica i com que, fins ara, s'ha detectat discrecionalitat a l'hora de decidir què és o no integració, el pacte nacional per a la immigració, la llei d'acollida i la darrera reforma de la llei d'estrangeria coincideixen que l'acreditació dels coneixements de la llei d'acollida és determinant en cadascun dels 3 moments comentats anteriorment.
6. el pacte nacional per a la immigració el va signar ciu, el psc, erc, icv-euia i més de 30 entitats. des de llavors, més de 40 entitats s'hi van adherir: tots els actors que gestionen temes d'immigració, des de la societat civil, els sindicats o les institucions estan d'acord en les propostes que recull el document.
7. la llei 10/2010 d'acollida de les persones immigrades i retornades a catalunya, la plasmació legislativa del pacte, es va aprovar el juny de l'any passat
en definitiva,
1. l'acreditació dels coneixements, en primer lloc, de català, forma part d'una estratègia més àmplia, el servei d'acollida, i d'una més àmplia encara, la sorgida del pacte nacional per a la immigració
2. l'acreditació dels coneixements de català no és obligatòria.
3. tots els estats amb polítiques d'immigració estructurades tenen un servei d'acollida que ofereix formació obligatòria en lla lengua oficial.
4. el coneixement del català és indispensable per la mobilitat laboral i social de les persones immigrades (hi ha estudis que ho avalen i les associacions d'immigrants hi estan d'acord).
1. tots els estats del món tenen una llei d'estrangeria que regula les condicions en les que els estrangers poden residir i treballar al seu territori. tots, inclòs zimbabwe.
2. en el cas de l'estat espanyol i catalunya, les competències en estrangeria (qui entra, com, quins requisits se li demanen i com s'aconsegueix la nacionalitat espanyola) són estatals i les determina la llei d'estrangeria, reformada per darrer cop l'any passat.
l'estatut i la darrera reforma de la llei reconeixen catalunya (o les comunitats autònomes) com les resposnsables de les competències en acollida i integració.
3. l'acollida és el sistema de serveis pels quals les persones immigrades adquireixen coneixements de la societat d'acollida (a catalunya: llengua, entorn i mercat de treball) per recuperar l'autonomia que tenien en els seus països d'origen.
estats com el regne unit, frança, holanda, bèlgica, alemanya, suècia, noruega i dinamarca tenen lleis i serveis d'acollida. a la majoria dels casos el coneixement de la llengua oficial és obligatori, passa per un curs de més de 600 hores, que no és gratuït i on la seva aprovació condiciona l'ús dels serveis públics.
la llei d'acollida de catalunya (pionera al sud d'europa), no és obligatòria; la formacio en llengua catalana és de 135 hores, la formació en entorn és de 20 hores i la formació en mercat de treball és de 10 hores. el seu seguiment no condiciona l'ús dels serveis públics. és a dir, per ser atesa en un hospital o escolaritzada no es requerirà haver fet la formació en acollida.
4. la integració és el procés d'adaptació de la societat d'acollida i de les persones immigrades.
5. la llei d'estrangeria (aquesta darrera reforma i les anteriors) contempla que, en 3 moments de la teva residència a l'estat, l'estat et demani demostrar la teva integració: si tramites l'arrelament (és a dir, el pas de la irregularitat a la regularitat); si passes a gaudir d'una autorització de residència definitiva; i si tramites la nacionalitat espanyola.
com que la integració és competència autònomica i com que, fins ara, s'ha detectat discrecionalitat a l'hora de decidir què és o no integració, el pacte nacional per a la immigració, la llei d'acollida i la darrera reforma de la llei d'estrangeria coincideixen que l'acreditació dels coneixements de la llei d'acollida és determinant en cadascun dels 3 moments comentats anteriorment.
6. el pacte nacional per a la immigració el va signar ciu, el psc, erc, icv-euia i més de 30 entitats. des de llavors, més de 40 entitats s'hi van adherir: tots els actors que gestionen temes d'immigració, des de la societat civil, els sindicats o les institucions estan d'acord en les propostes que recull el document.
7. la llei 10/2010 d'acollida de les persones immigrades i retornades a catalunya, la plasmació legislativa del pacte, es va aprovar el juny de l'any passat
en definitiva,
1. l'acreditació dels coneixements, en primer lloc, de català, forma part d'una estratègia més àmplia, el servei d'acollida, i d'una més àmplia encara, la sorgida del pacte nacional per a la immigració
2. l'acreditació dels coneixements de català no és obligatòria.
3. tots els estats amb polítiques d'immigració estructurades tenen un servei d'acollida que ofereix formació obligatòria en lla lengua oficial.
4. el coneixement del català és indispensable per la mobilitat laboral i social de les persones immigrades (hi ha estudis que ho avalen i les associacions d'immigrants hi estan d'acord).
5. el coneixement del català permet que les persones immigrades deixin de ser-ho, perquè afavoreix l'accés directe als serveis i n'elimina la dependència de tercers.
5. la generalitat té les competències per acreditar els coneixements.
6. si la generalitat no es pronucia sobre què és acollida o integració ho farà l'estat. quina llengua serà la llengua d'acollida a catalunya, si decideix l'estat?
7. el català és la llengua pròpia de catalunya i si les institucions catalanes i els ciuatadans i ciutadanes no ens dediquem a fomentar-ne l'ús, ja podem plegar.
5. la generalitat té les competències per acreditar els coneixements.
6. si la generalitat no es pronucia sobre què és acollida o integració ho farà l'estat. quina llengua serà la llengua d'acollida a catalunya, si decideix l'estat?
7. el català és la llengua pròpia de catalunya i si les institucions catalanes i els ciuatadans i ciutadanes no ens dediquem a fomentar-ne l'ús, ja podem plegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada